Soberanía

En principi, sembla que hauria de ser l’esmentada gestió democràtica dels afers públics. I se suposa que, encara que la gran majoria no llegeixi els programes, sí que deuen pesar en la seva decisió tan la gestió portada a terme prèviament pels candidats, com les perspectives del què puguin fer en el futur. Aquesta és la teoria. Però, i a la pràctica?

M’ho preguntava, de vacances en un poble rural, en pensar en els pagesos que, mesos enrere, deixaven la feina i, agafant el tractor, anaven a bloquejar carreteres, molts d’ells amb un rètol que reclamava “independència”. Dedueixo doncs que atès que darrerament a Catalunya han guanyat les opcions independentistes, és per assolir aquesta fita que, el pagès i milers d’altres, els han votat. La il·lusió ha prevalgut per sobre del record de la gestió feta. És completament legítim que es pensi així.

Però, seguim-nos preguntant: i si se’n sortissin? Estaria el pagès que cito d’acord en perdre el suport rebut gràcies a la Política Agrària Comú? I la petita indústria que hi ha, o els autònoms que aprofiten els baixos preus de l’habitatge, prescindirien alegrement del que els pogués tocar dels Fons de Recuperació europeus?

Bé, no cal anar tan lluny. Potser una resposta sortiria de pensar que  no és estrictament la independència la que es busca, sinó diversos factors relacionats amb ella, com reivindicar la llibertat dels presos, la indignació per una distribució de fons territorials injusta o, fins i tot, potser només és fruit de la insistent propaganda televisiva. Com que en el seu subconscient saben que, almenys en un futur pròxim, no passarà, seguirem com estem, voten en funció de temes laterals, o fins i tot simplement pel fet de sentir-se part d’un col·lectiu, del que s’és difícil sortir-ne. Un vot sense risc que obre la porta a buidar el pap. Tot correcte i legítim. Però ara tornem al que deia al principi: al record de la gestió feta, i a les expectatives de gestió en el futur.

Per això, recomano anar a l’estudi que ha fet el Quality Government Institute, de la Universitat de Göteborg (https://www.gu.se/en/quality-government). És un estudi seriós i molt ampli, en el que pels resultats del 2021, tres acadèmics (Charron, Lapuente i Bauhr) han enquestat 129.000 persones de tota edat i condició, arreu d’Europa. Han formulat 19 preguntes capitals per avaluar la qualitat del govern en cadascuna de les regions europees. Tracten de la imparcialitat (un govern per a tots), la corrupció i la qualitat dels serveis públics (centrats en tres àrees: salut, educació i compliment de la llei). Anem als resultats, respecte a les 17 comunitats autònomes d’Espanya:

Qualitat dels serveis: N’hi ha 12 que “aproven” i 5 que no. / Imparcialitat: 10 se’n surten i 7 no.

Percepció de la corrupció: Estan per sota de la mitjana 9 de les comunitats.

I Catalunya com queda?, em direu. Perquè, és clar, aquests factors són importants tant per jutjar la feina feta, com per tenir, o no, confiança que els qui ho han portat fins ara continuïn gestionant-ho en el futur. Doncs bé, en Serveis i percepció de la corrupció el nostre país és l’últim, i en imparcialitat, el penúltim. Podeu veure les dades per a totes les regions de la Unió Europea a: https://www.gu.se/en/quality-government/qog-data/data-downloads/eu-regional-dataset) Aquí n’ofereixo l’extracte per a les tres comunitats de parla catalana:

(NOTA: Valors per sobre o per sota mitjana europea (0),  negatius en negreta)

Demolidor? Cal pensar que Suècia, o com a mínim la Universitat de Göteborg també ens té mania? He posat a continuació les avaluacions per a tres regions que poden ser més o menys similars: Walonia (la de Waterloo), Roina-Alps (Lió) i Llombardia (Milà). I també la millor i pitjor del conjunt de la Unió Europea.

Sí, com a mínim és preocupant, atès que correspon a l’opinió, a la percepció, dels ciutadans, que són els que, amb el seu vot, poden decidir el rumb d’una nació. Què n’estem de lluny d’aquella Arcàdia que ens prometien els mateixos que amb la seva gestió en els darrers anys ens han portat a  aquests pobríssims resultats.

Ho ha reconegut el mateix Junqueras: “Ho tornarem a fer, però ho farem millor”. Parla, és clar, d’assolir la independència, però atesa la malaptesa per gestionar el país (i també el procés), fins i tot el més acèrrim independentista, com el pagès citat, podria pensar a emprar el tractor per millorar la collita, deixant que el país circuli més lliurement, i esperar que una nova lleva de gestors, legítimament independentistes, o no, però més traçuts i menys obcecats, li puguin portar (o almenys prometin amb millors i més treballats raonaments) la independència acompanyada d’uns millors serveis, més imparcialitat i menys corrupció.

(Article publicat a Club Còrtum, el 8.7.2021)