Comparteixo una carta tramesa a ENTRE TOTS de El Periódico de Catalunya, composta de 203 paraules i 15 línies, amb un total de 1211 caràcters (el diari ho limita a 2000). Tanmateix, va ser publicada dies després, amb importants mutilacions al meu entendre injustificades. Aquí poso en vermell el que es va eliminar, i també, en blau les paraules que van substituir les originals (que mantinc entre parèntesi). Val a dir que en l’edició digital es conservà el text íntegre, però considero que els canvis en l’edició paper són no sols injustificats, sinó fets sense voler-ne transmetre el sentit original, a l’obviar paral·lelismes amb situacions molt nostrades. Calia? Lamentable.
GARANTIES:
No hi ha cap garantia fiable que els Estats Units continuï sent una democràcia en el futur. Tampoc hi és per cap altre país o comunitat. Només el capteniment de la població davant l’onada messiànica que ens amenaça pot donar una mica d’esperança en el futur. Però, desgraciadament (original: malauradament), sembla que per ara no és el cas. En un món atordit per un excés d’informació, sovint falsa o manipulada, moltes persones opten per jugar-s’ho tot a una carta, seguint religiosament a un líder hàbilment fal·laç, els porti on els porti. És còmode, dóna l’escalforeta de sentir-se en el bàndol dels elegits, però és suïcida per al conjunt de la societat.
La tàctica és clara: conduir el ramat cap el caos, cap al “pitjor”, fomentant la violència (física o mental) i l’enrenou (aldarull) (armat o falsament festiu) i, quan la por s’ha apropiat (ensenyorit) de l’electorat, prometre una sortida caracteritzada per (cap un “millor” de disseny on regnarà) la “llei i l’ordre”, la puixança econòmica i l’admiració mundial. Sortida a la qual només s’accedirà si tothom segueix disciplinadament el salvador (per cert, el mateix que ha contribuït a engendrar el problema) darrere el seu pal·li.
Els paral·lelismes amb situacions molt més properes fan escruixir, així que aquí ho deixo.