Quan despertem, l’oligarquia encara estarà aquí.
És conscient la ciutadania del que s’està gestant?
Són conscients els dependents del que s’està gestant?
Són conscients els aturats del que s’està gestant?
Són conscients les feministes del que s’està gestant?
Són conscients els riders del que s’està gestant?
Són conscients les kellys del que s’està gestant?
Són conscients els sanitaris del que s’està gestant?
Són conscients els educands del que s’està gestant?
Són conscients els pensionistes del que s’està gestant?
Són conscients les marees del que s’està gestant?
Són conscients els socialistes del que s’està gestant?
Són conscients els comunistes del que s’està gestant?
Són conscients els llibertaris del que s’està gestant?
Ets conscient del que s’està gestant?
Sí, tots sota el mateix xàfec, tots amb l’aigua fins al coll del mateix tsunami. I els pocs que neden, ho fan cadascun un en direcció divergent, barallant-se per un escàs tronc a què agafar-se.
La pregunta a tots ells, i als moltíssims més que ho patiran és: Ben aviat, on ens trobarem?: a la plaça, a les trinxeres o a les catacumbes?
Potser allà, confinats a perpetuïtat, quan ens despertem, ens adonem de tot el que ens unia i no percebem.
Ja sense remei.
Antoni Cisteró (article publicat en castellà a InfoLibre, el 14.4.2020)