És indignant i molt preocupant que tot un poble, cruixit per la crisi més gran del segle, estigui pendent de la traça de qui no n’ha mostrat gens per construir un partit que l’enlairi fins al nivell d’intocable. Mentre des del seu núvol, ell va trencant tot el que té al voltant, i el seu vicari juga a una confrontació de joguina, la situació es va degradant i degradant. El país no pot esperar més a tenir un govern que se centri en els veritables problemes de la gent. Mentre la sanitat i les escoles, l’economia i la convivència, esperen decisions del govern que els ajudin a pal·liar-ne els efectes, aquest es va esmicolant pendent de l’oracle de Waterloo.
El senyor Puigdemont ha aconseguit culminar la primera part de la seva estratègia: el pitjor. Hem arribat a nivells que segur que el satisfan, i que el conviden a quedar-s‘hi permanentment xipollejant entre batusses. Però ara caldria iniciar la segona part: el millor, aquella què per al poble català seria perdre de vista els venedors de fum que demanen sacrificis estèrils a la ciutadania només per mantenir el seu estatus messiànic.
Senyor Torra, les gesticulacions per la galeria i les declaracions pretesament valentes no ajuden al malalt. Ja no serveixen paraules grandiloqüents ni piruetes fetes amb xarxa. Voler la independència és tan legítim com no voler-la, però això no justifica el desgavell i la misèria a la qual ens estan empenyent ambdós sense cap escrúpol, ni ètica, ni amor a Catalunya, ni tan sols hi ha un mínim respecte pels que fins ara els han seguit cegament, confiats en falses promeses. Tan difícil és reconèixer que ara no toca? Que pensar a deixar Espanya, i per tant la UE, en aquests moments és un suïcidi col·lectiu que només vostè, el seu tutor, i els seus padrins desitgen? I si ara, ni en un futur visible, és el moment de marxar, a què venen tants focs d’artifici en lloc d’una gestió mínimament coherent. Cal esperar res de Waterloo? Mai tan poca cosa ha fet tanta nosa a tanta gent.
Això va de democràcia, això va de salvar en el possible vides i formació; treball i prestigi; salut, economia i cohesió social. Per tot això, senyor president, siguin valents per una vegada: posin les urnes. I després, ¡vagin-se’n!