ARTICLE ORIGINAL A INFOLIBRE (castellà)
Al juny d’aquest any el Tribunal Suprem va decidir doblegar el Dret. Així ho vaig definir en un article publicat a InfoLibre en què deia que, basant-se arguments secundaris, els magistrats de la Sala II vestien el ninot d’una decisió, la de no permetre al processat recollir la seva acta d’europarlamentari perquè, i aquí estava el moll de l’assumpte, «el desplaçament a Brussel·les de Sr. Junqueras posaria en un irreversible perill les finalitats del procés. Implicaria, d’entrada, la pèrdua de control jurisdiccional sobre la mesura cautelar que l’afecta i això des de l’instant mateix en què l’acusat abandonés el territori espanyol». Amb això deixaven clara la seva convicció que el polític s’anava a sostreure a l’acció judicial.
ARTICLE ORIGINAL INFOLIBRE 20.12.2019
El que malament comença malament acaba, i aquests vímets tan mal trenats porten a situacions poc desitjables. Aquest dijous, 19 de desembre, la Gran Sala del Tribunal de Justícia Europea ha dictat sentència en els termes que el president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i antic vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat «… gaudeix d’immunitat en virtut del paràgraf segon de l’article [es refereix a l’article 9 del Protocol (núm. 7) sobre els privilegis i les immunitats de la Unió Europea], una persona que ha estat oficialment proclamada electa al Parlament Europeu quan es trobava en situació de presó provisional en un procés penal per delictes greus, però que no ha estat autoritzada a complir certs requisits que preveu el dret intern després de la proclamació ni a desplaçar-se al Parlament Europeu per participar en la primera sessió».
Afegeix: «Aquesta immunitat implica l’aixecament de la mesura de presó provisional imposada, amb l’objectiu de permetre a l’interessat desplaçar-se al Parlament Europeu i complir-hi les formalitats requerides. Si el tribunal nacional competent considera, però, que s’ha de mantenir la mesura de presó provisional després de l’adquisició per l’interessat de la condició de membre de Parlament Europeu, ha de sol·licitar, el més aviat possible, al Parlament Europeu que suspengui la immunitat, d’acord amb l’article 9, paràgraf tercer, de la mateixa Protocol».
La declaració dels magistrats de l’TJUE, com indica en la seva introducció, té per objecte una petició de resolució de tres qüestions prejudicials plantejades conjuntament, d’acord amb l’article 267 TFUE, pel Tribunal Suprem, mitjançant acte d’1 de juliol de 2019, en el procés penal promogut contra Oriol Junqueras. Aquest és per tant el resultat de tal consulta.
LES CLAUS DE LA SENTÈNCIA DEL TJUE
El pronunciament del TJUE indica que prima el principi democràtic que ostenta qui ha estat elegit pel poble sobirà europeu, sobre formalismes de dret intern per a l’efectiva presa de possessió d’aquest càrrec. En concret, la sentència diu que «el permís extraordinari de sortida de centre penitenciari que li hagués permès complir una formalitat que, en dret espanyol, és requisit per a l’adquisició de la condició de membre de Parlament Europeu i, un cop completa tal formalitat, desplaçar-se al lloc de reunió d’aquesta institució per participar en la primera sessió de la legislatura resultant de les eleccions a Parlament Europeu celebrades el 26 de maig de 2019».
Sense això, el TJUE recorda que, sobre la base del principi democràtic la condició d’europarlamentari es deriva de l’elecció, no de l’acompliment d’aquests formalismes.
«Pel que fa al context, és procedent recordar, en primer terme, que, d’acord amb l’article 10 TUE, apartat 1, el funcionament de la Unió es basa en el principi de la democràcia representativa […] D’aquesta disposició resulta que la condició de membre de Parlament Europeu es deriva de fet de ser elegit per sufragi universal directe, lliure i secret, sent el mandat dels membres d’aquesta institució el principal atribut d’aquesta condició».
Per tant, segons el que disposa el TJUE, la condició d’europarlamentari i les seves immunitats aparellades s’han d’entendre des que es confirma l’elecció.
«[…] aquestes disposicions s’han d’interpretar, per tant, en el sentit que l’adquisició de la condició de membre de Parlament Europeu, a efectes de l’article 9 del Protocol sobre els privilegis i les immunitats de la Unió, es produeix pel fet i des del moment de la proclamació oficial dels resultats electorals efectuada pels Estats membres».
Per tant, com a conclusió, el TJUE indica que la immunitat operava des de l’elecció ciutadana pel que ha de considerar-se que una persona que ha estat oficialment proclamada electa al Parlament Europeu ha adquirit, per aquest fet i des d’aquest moment, la condició de membre d’aquesta institució, i gaudeix, en aquest concepte, de la immunitat prevista en el paràgraf segon del mateix article».
L’interessant és que el TJUE acaba els seus fonaments jurídics advertint que la immunitat del parlamentari té com a finalitat que el Parlament Europeu quedi protegit en l’exercici de les seves activitats contra qualsevol impediment o risc de menyscabament que pugui afectar el seu bon funcionament».
PETICIONS DE NUL·LITAT
Si el dubte existia, cosa que s’acredita pel fet inqüestionable que es van presentar qüestions prejudicials al TJUE (l’objecte és resoldre dubtes d’aplicació i validesa del Dret europeu), havien d’haver suspès la sentència respecte a la seva persona. No oblidem que així ho va demanar la defensa. Persistir en la situació actual és contradictori amb el fet d’haver mantingut aquesta postura davant la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg després de la sentència de data 14 d’octubre contra Oriol Junqueras, data en la qual la mateixa Sala II presentà escrit a aquell Tribunal insistint que la petició de qüestió prejudicial seguia mantenint interès i vigència. És a dir que, encara que el que avui dicta Luxemburg es referia a la presó provisional, es carrega encara de més raó en haver-se produït una condemna contra el polític, condemna que fins i tot podria ser nul·la.
Al cap de pocs minuts de conèixer-se la decisió judicial, ERC va exigir la nul·litat del judici del Procés i la immediata llibertat de Junqueras. «Encara queden jutges a Europa», expressava en un tuit Carles Puigdemont, l’expresident fugit a Bèlgica. Tant ell com Antoni Comín, qui també va ser triat europarlamentari, poden resultar beneficiats per aquesta sentència del TJUE, ja que sobre ells no pesa una condemna ferma de Tribunal Suprem espanyol. Puigdemont també va interposar en el seu moment un recurs davant del Tribunal General de Luxemburg per no haver-li permès el Parlament Europeu accedir a la seva acta d’eurodiputat.
Així ho subratllava Antoni Comín a les xarxes socials: «Som eurodiputats des del moment mateix de la proclamació dels resultats electorals».
No obstant això, en ambdós casos, el Tribunal General va denegar el juliol de 2019 la seva demanda de mesures provisionals perquè es donés ordre al Parlament Europeu de permetre’ls prendre possessió dels seus escons. Ara bé, difícilment dit Tribunal General s’allunyarà del dictaminat per la Gran Sala el TJUE resolent una qüestió prejudicial quan precisament aquest recurs està establert per a la interpretació i aplicació uniforme del Dret comunitari.
Per si alguna cosa faltava en la intensitat judicial d’aquest dijous, poques hores després de conèixer-se la sentència de Luxemburg, la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anunciava la inhabilitació per un període d’any i mig del president de la Generalitat Joaquim Torra «com a autor penalment responsable d’un delicte de desobediència comès per autoritat o funcionari públic, ja definit, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal».
No puc evitar preguntar-me com afectaran aquest cúmul de circumstàncies a les complexes negociacions que PSOE i Podem estan duent a terme amb les formacions independentistes en aquests moments. Sens dubte serà una complicació més.
DECRETAR LA LLIBERTAT ‘ad cautelam’
Mentrestant, la Fiscalia del Tribunal Suprem feia públic que no hi ha motius per a l’excarceració del polític independentista reclamant la seva inhabilitació immediata com a eurodiputat. I la Sala II del Tribunal Suprem, en resposta als seus col·legues de Luxemburg, assegurava en nota de premsa que estava estudiant en profunditat el contingut íntegre de la sentència del TJUE. Acordava, a més, traslladar per a al·legacions, al ministeri fiscal, que ja ha contestat, a l’Advocacia de l’Estat, que encara no ho ha fet, i a l’acusació popular i a la defensa d’Oriol Junqueras, que és evident en quins termes es pronunciaran, respectivament, i tot això en un termini de cinc dies. Afegia: «Amb el seu resultat s’acordarà el procedent».
Llarg ens ho fien. A la vista d’aquesta sentència, penso que la Sala II del Tribunal Suprem ha de decretar la llibertat provisional ad cautelam del senyor Junqueras (com hagués hagut de fer-ho al juny) fins que es pronunciï el Parlament sobre el suplicatori que ha de cursar la Sala II del Tribunal Suprem a través del president d’aquest i així decidir després sense lesionar el dret a la llibertat i immunitat de la persona interessada. No fer-ho, després de plantejar la qüestió prèvia, és incórrer en una evident contradicció, falta d’imparcialitat i fins i tot podria donar peu a un possible habeas corpus.
Per tant, i mentre es resol aquest suplicatori i la suspensió o no de la immunitat (no s’oblidi que s’hauria dictat una sentència sobre algú que tenia immunitat en el moment del seu pronunciament), bé seria que la prudència i no la visceralitat s’imposessin i que s’erradiqués aquesta espècie de revengisme que algunes posicions destil·len en contra de la protecció dels drets en joc.
En definitiva, s’hauria de recordar als magistrats de la Sala II que, com vaig escriure en aquest article de juny passat citat al principi, amb el que han estat jugant en aquest cas des del primer moment no ha estat només amb la pretensió d’Oriol Junqueras d’exercir els seus drets polítics sinó que es va menyscabar també el dret a sufragi actiu de 1.257.484 ciutadans espanyols i europeus que van triar donar suport a una llista que ell encapçalava. Una llista legal, inclosa en la campanya, una alternativa legítima que ningú va discutir.
I com vaig dir llavors, cert és que la integritat del Dret és de vegades incòmoda i indesitjable per a alguns, però és garantista, ja que del que es tracta és que la justícia no sigui arbitrària. No va ser el cas llavors i així ho han expressat els jutges europeus. Dels nostres jutges del Suprem depèn ara complir la finalitat primordial: garantir la seguretat jurídica.